BIOGRAFIES

En aquesta secció es poden trobar les biografies de les professionals i experts/es entrevistats. A mesura que ampliem les entrevistes anirem penjant la informació. 


ARAÜNA, Núria (Barcelona, 1981) 
Doctora en Comunicació per la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, i llicenciada en Comunicació Audiovisual i màster en Documental Creatiu per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment combina la docència i la recerca al departament d'Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, on imparteix Història de l'Audiovisual i Gèneres i Formats Audiovisuals. Ha realitzat una estada de recerca al grup de recerca CIMS (Cinema and Media Studies) de la Universitat de Gant (Bèlgica) i és la representant de YECREA (joves investigadors) a la secció de Gènere i Comunicació d'ECREA (European Communication Research and Education Association). Les seves publicacions versen entorn les representacions de gènere i particularment les noves feminitats als productes mediàtics (sèries televisives, vídeos musicals i cinema) i l'estudi de les ideologies sexuals i afectives, a més de les autorepresentacions que els i les adolescents posen en marxa a les xarxes socials i als mitjans autogenerats. Actualment és membre del grup de recerca Asterisc.

BALLÚS, Neus (Mollet del Vallès, 1980)
Guionista, muntadora i directora de cinema. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i alumne del Màster de Documental Creatiu de la UPF. Els seus curtmetratges L’avi de la càmera i Immersió van guanyar diferents premis en tot el món. El seu llargmetratge La Plaga va estrenar-se a la Berlinale del 2013, va ser nominat als European Film Awards-Eropean Discovery, va guanyar 4 premis Gaudí (Millor direcció, millor pel·lícula, millor muntatge, millor guió) i li va valdre una nominació als Goya com a millor directora novella. És co-fundadora de la productora El Kinògraf que des del 2005 es dedica a la producció audiovisual i dirigeix una part dels projectes.
(Font: El Kinògraf)

COLL, Mar (Barcelona, 1981)
Guionista i directora de cinema. Va estudiar en el Liceu Francès i, posteriorment, a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). El seu treball de final de carrera és “L’última polaroid”, que va ser seleccionat en diferents festivals nacionals i internacionals i valedor de diversos premis. Ha dirigit dos llargmetratges, el multipremiat Tres dies amb la família (millor direcció, actriu i actor al festival de Màlaga, premis Gaudí a la millor pel·lícula, direcció, actriu, guió i actor, Goya a la millor direcció novell) i Tots volem el millor per ella (estrenada a la Seminci on va guanyar el premi a la millor actriu, guanyadora de dos Gaudís i nominada als Goya per a millor actrius protagonista).
(Font: IMDB)

ESCUDERO, Isabel (Badajoz, 1944)
Poetessa i assagista espanyola. Va estudiar a Madrid, va ser professora a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid i va ser professora titular de la Facultat d’Educació a la UNED. Va codirigir, quasi des de la seva fundació, la revista Archipélago. En col·laboració amb Agustín García Calvo, ha intervingut en molts fórums, traduïts en llibres com Contra el Hombre (1996) i ¿Quién dice no? (1999). El seu primer poemari, Coser y cantar (1984) atrau l’atenció de la crítica pel seu mestratge en el poema breu de inspiració popular amb influències d’Antonio Machado i el haiku. En els anys 90, el seu interés per l’aprofitament de la poesia a les escoles agafa forma en llibres com Razón común = Razón poética (1994) i Cancionero didáctico: Cántame y cuéntame (1998). En el 2002 publica a l’editorial Hiperión Cifra y Aroma (2004), una recuperació per gèneres dels seus cantars, haikus i d’altres poemes breus, que també inclou una antologia de la seva poesia més culta o personal, El día menos pensado. Posteriorment, publica a Pretextos Fiat umbra (2008), una nova mostra de poemes breus de inspiració i mètrica popular i en gran part de caràcter metafísic. El mateix any publica Gorrión, migajas...  a Pre-Textos, una antologia de coples, haikus i records de infantesa que inclou també una traducció inèdica de Catulo, obra d’Agustín García Calvo. El 2010 publica Nunca se sabe (Pre-Textos). Ha collaborat com a crítica de cinema en les revistes especialitzades Cinema 2002 i Banda Aparte. En aquesta darrera va coordinar un número sobre le cineasta espanyol Víctor Erice, experta en la seva obra. Les seves crítiques estan recollides en el volum Digo yo: ensayos y cavilaciones (1996)
(Font: Wikipedia)

ESQUERRA, Núria (Barcelona, 1975)
Muntadora de cinema, programadora i professora d’edició. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i alumne del Màster de Documental de Creació de la UPF. Ha muntat documentals amb Joaquim Jordà (Veinte años no es nada, Més enllà del mirall), Ricardo Íscar (Tierra Negra, El foso), Mercedes Álvarez (Mercado de futuros), Jaime Camino (Els nens de Rússia), José Luis Guerin (En construcción, Unas fotos en la ciudad de Silvia, Correspondències amb Jonas Mekas) o Renate Costa (Cuchillo de palo). En el terreny de la ficció ha muntat per José Luis Guerin (En la ciudad de Sylvia), J. M. de Orbe (La línia recta) o el productor i director, Lluís Miñarro (Stella Cadente). També ha produït les video-instal·lacions de José Luis Guerin: Las mujeres que no conocemos, Biennale d’Art de Venècia (2007) i CCCB; La dama de Corinto, Museo de Arte Contemporáneo Esteban Vicente de Segovia (2010) i Centre Georges Pompidou Paris (2013); i ha produït dos mig-metratges, també de José Luis Guerín: Dos Cartas a Ana i Recuerdos de una mañana. És professora de Teoria i Pràctica del Muntatge, i de Documental a: l’ECAM de Madrid (Escuela de Cine y Audiovisuales de Madrid), a Bande À Part, al Màster de Documental de Creació (UPF) i a la Diplomatura en Muntatge de la UPF. També ha estat programadora d’Xcèntric (CCCB) entre 2002-2010.


GARCÍA DEL PINO, Virginia (Barcelona, 1966)
Directora i muntadora de cinema especialitzada en el terreny del documental i directora de projectes del Màster de Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de llicenciar-se en Belles Arts, del 2001 al 2004 viu i treballa entre Barcelona i Mèxic, país en el qual realitza els seus primers curtmetratges entre els quals destaquen Pare de Sufrir i Hágase tu voluntad, que s’han pogut veure en centres d’art com el MNCARS, el CCCB, l’Artium o el Matadero. Els seus vídeos sorgeixen d’una temptativa de comprendre el món (reptes personals) des d’una òptica menys dolorosa, gravitant al voltant de les convencions socials de la representació i és, segurament, en aquest intent de comprensió on solen optar per una contundent senzillesa formal. El 2008 rep varis premis per Lo que tú dices que soy, essent inclòs en el programa de cinema experimental Del éxtasis al arrebato, 50 años del otro cine español produït pel CCCB i SEACEX que ha itinerat pels principals museus i filmoteques d’Europa, Estats Units i Amèrica Llatina. El 2009 realitza Mi hermana y yo, pel·lícula que va participar al festival Punto de Vista, el FID de Marsella i als Rencontrres Internacionals i s’ha mostrat a l’Anthology Film Archives de Nova York dins del programa Espanish non Fiction. Espacio Simétrico és un dels seus últims treballs que està seguint el curs per festivals nacionals i internacionals i forma part de l’exposició Fábulas Problemáticas. La seva darrera obra, El jurado (2012) fa el seguiment d’un jurat popular.
(font: HAMACA)

HISPANO, Andrés
Realitzador, comissari, assagista, professor de cultura audiovisual. Ha escrit i realitzat programes sobre cinema sobre cinema, música i videoclips per BTV  (“Boing Boing Buddha”, “Alta Fidelitat”…) i per TVE (“Soy Cámara”, una coproducció amb el CCCB). Como a docent ha impartit classes entre a la UPF (Procés Televisiu, del 1998 al 2007), a l’IDEC-Elisava, on va codirigir el postgrau de Nous Formats Expositius (2006-2009) i segueix impartint classes com a professor convidat en varis màsters i postgraus. Ha co-comissariat exposicions en el CCCB com “Pantalla Global”, “That’s Not Entertainment!”, “La ciudad de los cineastas” o “El Rei de la Casa” (Palau de la Virreina, 2007). Programador de Xcéntric, el programa estable de cinema del CCCB. Entre d’altres audiovisuals per a museus d’art ha dirigit “Somiant la nostra ruïna” (La Pedrera, 2005), “La Trobada” (Palau Moja, 2007), “Autoscan” (CCCB, 2008) y “Wish you were here” (DHUB, 2009). Va realitzar  tasques de preproducció artística per Manuel Huerga (“Antàrtida”, “Salvador”) i Frederic Amat (“Fóc al càntir”). Ha escrit “David Lynch, claroscuro americano” (Glenat, 1998), coordinat “Imágenes para la sospecha” (juntament amb Jordi Sánchez. Glenat, 2001) i “Barcelona Frame” (amb Manuel Huerga. Actar, 2005), entre d’altres publicacions. Textos seus apareixen en nombroses publicacions, entre les quals destaquen “Querido público” (CENDEAC, 2009), “El Libro de las maravillas” (Joan Fontcuberta/ Actar, 2008), “Política y (po)ética de las imágenes de guerra” (Paidós, 2007) i “Larry Clark, menores sin reparos”. (Fest Cine Gijón,2006). És col·laborador i membre assessor del suplement  Cultura/s de La Vanguardia.

IGLESIAS, Eulàlia
Periodista especialitzada en cinema i audiovisuals i professora universitària. Com a docent, és professora d'Innovació en Formats Audiovisuals  i Corrents Estètics Contemporanis a la Universitat Rovira i Virgili, també dóna classes a La Casa del Cine i Estudio de Cine. Membre del Consell de Redacció de “Caimán Cuadernos de Cine”, col·labora al suplement “Play” del diari “Ara”, “Time Out Barcelona”, “Rockdelux”, “Número Cero” i “Sensacine”, entre d'altres. També col·labora amb el Festival D’Autor i amb el MINIPUT (Mostra de Televisió de Qualitat). És membre del consell directiu de l’Associació de Crítics de Cinema de Catalunya.

LEDO, Margarita (Castro de Rey, 1951)
Periodista i escriptora espanyola en llengua gallega. Comença els seus estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Santiago de Compostela. El 1973 obté el títol de periodista per l’Escola Oficial de Barcelona. Exiliada fora d’Espanya per motius polítics entre 1974 i 1976, durant aquest temps treballa com a lectora a la Facultat de Lletra de la ciutat portuguesa de Porto. L’any 1982 obté una beca de la Fundação Gulbenkian a Lisboa. Entre 1983 I 1991 treballa com a professora a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant aquest temps realitza la seva tesis de doctorat I el 1986 es fa professora titular d’aquesta universitat. El 1991 es trasllada a la Universitat de Santiago de Compostela, on és nombrada professora de la Facultat de Ciències de la Informació, essent una de les responsables de l’existència de la facultat. Des del 1992 fins el 1996 exerceix com a decada de la mateixa. Actualment és Catedràtica de Comunicació Audiovisual. Des del marc del 2008 és membre de la Real Academia Galega. El maig de 2008 va rebre el Premi Nacional de Cinema i Audiovisual dels Premios Nacionais da Cultura Galega atorgats per la Junta de Galicia. Militant de la Unión do Povo Galego, les seves activitats polítiques nacionalistes van forçar el seu exili a Portugal (1974-1976), on va treballar com a lectora de gallec a la Universitat de Lletres d’Oporto. Va ser directora del setmanari A Nosa Terra (1977-1980) I va realitzar moltes investigacions sobre la premsa gallega. Com a escriptora va publicar la seva primera obra, el poemari Parolar cun eu, cun intre, con inseuto, el 1970, al qual va seguir O corvo érguese cedo el 1973. Va publicar també el seu llibre de relates Mama-fe (1983) i les novel·les Trasalba ou Violeta e o militar morto (1985) i Porta blindada (1990). El 2004 va dirigir el seu primer llargmetratge documental, Santa Liberdade (sobre el segrest per part del Directori Revolucionari Ibèric d’Alliberació del buc Santa María el 1961, que van rebatejar com Santa Libertade), al qual va serguir el 2007 Liste pronunciado Líster. El 2012 va fer el seu primer llargmetratge de ficció, A Cicatriz Branca sobre les dones que a la primera meitat del segle XX van marxar soles de Galícia cap a Amèrica a buscar feina, moltes d’elles de forma il·legal, acabant en fàbriques o com a criades.

MERINO, Imma (PENDENT)


MERINO, Laura (Olot, 1980)
Guionista i gestora cultural. Llicenciada en Història de l’Art i Màster en Comunicació i Crítica d’Art per la UdG. Juntament amb Pere Vilà Barceló ha escrit i realitzat nombrosos curtmetratges dels que cal destacar: “Els peixos del riu leteo” (2005). Premi millor guió i realització d'Elsa Peretti Foundation, i documentals com: “Soldats anònims” el 2008 presentat al Festival Punto de Vista. El 2007 participa en la realització del llargmetratge “Pas a nivell” de Pere Vilà Barceló, presentat entre d’altres al Festival Internacional de Cine de Gijón, 37th Internacional Film Festival Rotterdam, BAFICI - Buenos Aires International Independent Film Festival, Lisbon 5th International Independent Film Festival, 56 Festival Intenacional de Cine de San Sebastian, London International Film Festival, Film Society of Lincoln Center (Nueva York), etc. També es coautora del guió del llargmetratge “La Lapidation de Saint Étienne” coproduida per Eddie Saeta, DDM i l’Âge d’Or, i rodada el 2012. Film que es va presentar a la secció oficial del Festival de Karlovy Vary, al London Film Festival i a la secció oficial del Festival de Valladolid, on va obtenir el premi Fipresci de la crítica internacional. També ha rebut el premi a la millor pel·lícula del festival
Regiofun de Polònia. Recentment ha participat en l’escriptura del guió de “la Fossa”, el tercer llargmetratge amb Pere Vilà Barceló, que es va rodar el passat mes de juliol amb actors com: Lluís Homar, Emma Vilarasau, Àlex Monner i Josep Mª Domènech, i del qual n’és també l’ajudant de direcció. Actualment s’ocupa també de la gestió de la Girona Film Office.

MORENO, Nacho 
Crític cultural i cinematogràfic, llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de València. Màster en Estudis Feministes per la Universitat complutense de Madrid i membre del seu Institut de Investigacions Feministes. Imparteix l'assignatura de "Comunicació i gènere" a la facultat de Ciències de la Informació i participa en diferents mitjans escrits com els diaris Levante o Diagonal, així com en diferents fanzins i revistes culturals com Bostezo. Ha col·laborat en programes com Metrópolis de RTVE i manté, com i quan pot, el seu bloc PALOMITAS EN LOS OJOS. Ha impartit cursos i conferències en diferents institucions com la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, el Museu Valencià de la MOdernitat MuVIM, l'Autònoma de Madrid, així com l'Aula Feminista de la Universitat de Saragossa. Com a bon obrer cultural, ha exercit de guia turístic, ha montat exposicions i ha escrit per d'altres, actualment gaudeix d'una beca per a realitzar la seva tesis sobre la construcció de la feminitat neoliberal en els relats comercials. 

OROZ, Elena
Programadora, professora i investigadora. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universidad de Navarra, Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorant en comunicació a la URV de Tarragona. Imparteix classes de teoria e història del cinema documental i experimental a l'escola TAI i ESCAC, i tambè ha estat tutora de guió i realització a la UAB i a l'escola de cinema UACE. Ha comissariat, juntament amb Sophie Mayer, la retrospectiva de documental feminista i el llibre Lo personal es político per a Punto de Vista, Festival Internacional de Documental de Navarra. Cofundadora i codirectora (fins 2012) de la revista en línia Blogs & Docs, ha col·laborat amb les publicacions Secuencias. Revista de Historia del Cine, Cahiers du Cinema (Espanya), La Vanguardia així com diferents llibres collectius i publicacions acadèmiques i treballat per a TVE i ARTE.


PEREZ GARCÍA, Lupe
Directora, guionista i muntadora de cinema. Com a directora i guionista va fer varis curts experimentals i un llargmetratge, Diario Argentino (2006), produït per Impossible Films (Catalunya) i Rizoma Films (Argentina). El film va guanyar el Prix du Jeune Public al festival Visions du Réel (Suïssa) i la Menció Especial del Jurat en el Festival Alcances. El guió també va guanyar la Beca de la Fundació Carolina, Casa de América i Ibermedia. Va inagurar la videoinstal·lació anomenada Las dos misiones del explorador a la Fundació Sunyol de Barcelona (2010). Aquesta videoinstal·lació va continuar la sèrie de Cuentos Crueles, vídeo experimental que va ser part del festival FID de Marsella (2009) i del festival Documenta Madrid. Com a editora ha muntat el llartmetratge El quadern de fang d’Isaki Lacuesta i el llargmetratge documental El cielo gira de Mercedes Álvarez. Per aquest últim treball va guanyar la medalla al Millor Muntatge del Círculo de Escritores Cinematográficos Españoles el 2006. També va ser Jurat de la secció oficial de Curtmetratges en el Festival de Cinema Independent de Barcelona, L’Alternativa 2010 i va formar part del Jurat Oficial d’Alcances el 2013.

PIÑUEL, Natalia
Programadora i investigadora de cultura audiovisual i cinema. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Salamanca. Ha exercit com a programadora i distribuidora independent des de la plataforma de producció i difusió de l’audiovisual contemporani espanyol Playtime Audiovisuales des del 2007. Vinculat amb el treball de gènere ha programat Film des Femmes (mostra itinerant de cinema Playtime, 2012), ha comissariat el cicle audiovisual Genealogías Feministas en el Arte Español en el MUSAC de León (2013). Coordinadora des del 2011 de la plataforma online Film des Femmes, un projecte dedicat a la difusió d’obres de caràcter internacional realitzada per autores de cinema i vídeo al marge de la indústria. Coordinadora des del 2013 de la plataforma online per a la difusió de dones a la música electrònica, She makes noise.
Enllaços: 

QUINTANA, Àngel (Torroella de Montgrí, 1960)
Periodista i professor de cinema. És professor titular de Història i Teoria del Cinema de la Universitat de Girona. Doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va realitzar estudis postdoctorals a la Universitat Paris III. Des del 1980 és col·laborador habitual del diari El Punt-Avui. També col·labora amb el suplement Cultura/s de La Vanguardia i a les revistes especialitzades Archivos de la Filmoteca i Nosferatu. És membre del consell de redacció de la revista Cinémas de la Uinversitat de Montreal, professor convidat a diversos màsters, entre ells, el màster d’estudis cinematogràfics de la Universitat de Lausanne i el Màster de Documental Creatiu de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat coordinador a Catalunya de l’edició espanyola de Cahiers du Cinéma (actualment, Caiman, cuadernos de cine). Ha estat investigador principal de diferents projectes de I+D+I, entre ells, el projecte La construcció de la realitat en el cinema dels orígens. Entre 1993 i 1998 va ser president de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics. Entre alguns dels llibres que ha publicat, consten: 40 anys de Positif (Filmoteca de Catalunya, 1992), Roberto Rossellini (Càtedra, 1995), Meditación y Transparencia. Un método didáctico para la utopía televisiva de Roberto Rossellini (Episteme, 1996), El cine italiano 1942-1961. Del neorrealismo a la modernidad (Paidós, 1997), Jean Renoir (Cátedra, 1998), James Agee (Paidós, 2002), Fábulas de lo visible. El cine como creador de realidades (Acantilado, 2003), Olivier Assayas, líneas de fuga (Festival Internacional de Cine de Gijón, 2003), Peter Watkins. Historia de una resistencia (Festival Internacional de Cine de Gijón, 2004), Federico Fellini. Collection Grands Cineastes (Le Monde/ Cahiers du Cinéma, 2007), Virtuel? À l’ère du numérique, le cinéma est le plus réaliste des arts (Cahiers du Cinéma, 2008), Después del Cine. Imagen y Realidad en la Era Digital (Acantilado, 2011).
(Font: Wikipedia)

RIAMBAU, Esteve (Barcelona, 1955)
Historiador, crític, realitzador cinematogràfic i actual director de la Filmoteca de Catalunya dels del 2010. Doctor en Ciències de la Comunicació i Llicenciat en Medicina i Cirugia. És professor titular del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor del Màster de Documental Creatiu i del màster de Investigació en Comunicació Audiovisual de la UAB. Ha impartit cursos i conferències a l’Escola de Cinema de San Antonio de los Baños (Cuba) i en les universitats de Stanford (Estats Units), París III i Roma. Juntament amb Elisabet Cabeza, ha codirigit els llargmetratges La doble vida del faquir (2005) i Màscares (2009), ambdós estrenats en el Festival de Cinema de San Debastian i premiats en diversos certàmens internacionals. Ha dedicat una particular atenció a la figura multimediàtica d’Orson Welles, materialitzada en els llibres Orson Welles. El espectáculo sin límites (1985), Orson Welles (1993) y Orson Welles. Una España inmortal (1993), com a guionista del documental Orson Welles en el país de Don Quijote (Canal +, 2000) i com a director escènic i adaptador de l’obra teatral Su seguro servidor, Orson Welles (2008), protagonitzada per José María Pou. Des de finals dels anys setanta, va escriure crítica de cinema en diversos mitjans nacionals (Fotogramas, Dirigido, Archivos de la Filmoteca, Avui) i internacionals (Cinema Nuovo, Cahiers du Cinéma, Cineaste, Cahiers de la Cinémathèque) ii és autor de més trenta llibres sobre història del cinema que inclouen estudis monogràfics sobre Stanley Kubrick (1990), Marco Ferreri (1990), Francis Ford Coppola (1997), Pepón Corominas (1999), Charles Chaplin (2000) o Jaime Camino (2007). Especialista en el cinema francès, ha publicat La ciencia y la ficción. El cine de Alain Resnais (1988), La vida, la muerte. El cine de Bertrand Tavernier (1992), El cine francés 1958-1998. De la Nouvelle Vague al final de la escapada (1998), Robert Guédiguian: Grandes ilusiones (1999) o De traidores y héroes. El cine de Costa-Gavras (2003). Coordinador de tres volums Historia General del Cine (1995-1998), és co-autor de Historia del cine español 1995) i ha estat membre del comitè editorial deDiccionario del cine español (1998). Juntament amb Casimiro Torreiro ha escrit els assajos En torno al guion. productores, directores, escritores y guionistas (1998), Guionistas en el cine español. Quimeras, picarescas y pluriempleo (1998), Historias, palabras, imágenes. Entrevistas con guionistas del cine español contemporáneo (1999), La Escuela de Barcelona. El cine de la "gauche divine" (1999) o Productores en el cine español: Estado, dependencias y mercado (2008) i és co-autor del documental televisiu La passió possible. L'Escola de Barcelona (BTV, 2000). Les seves últimes publicacions inclouen El poder de las formas. Francesc Galmés i l'art del protocol (2011), Hollywood en la era digital. De Jurassic Park a Avatar(2011) i Imatges confrontades. La guerra civil i el cinema (2012) i Multiversions (2013), associats al comissariat d’ambdues exposicions.
(Font: Wikipedia)

RUIDO, Maria
Realitzadora, artista visual, investigadora i productora cultural i professora universitària. Des del 1998 desenvolupa projectes interdisciplinars sobre els imaginaris del treball en el capitalisme postfordista i sobre la construcció de la memòria i les seves relacions amb les formes narratives de la història. Actualment viu entre Túnez i Barcelona, on és professora del Departament de Imatge de la Universitat de Barcelona i està implicada en diversos estudis sobre les polítiques de representació i les seves relacions contextuals. Ha participat en diferents exposicions col·lectives com  Lost in sound (CGAC, Santiago de Compostela, 1999); Outsourcing (IniVa, Londres, 2002); Buen rollo: políticas de resistencia y culturas musicales (MACBA, Barcelona, 2002); Corpos de producción (CGAC, Santiago de Compostela, 2003); OVNI-2003 (CCCB, Barcelona, 2003); Los ojos  cercanos. cartografias, relatos y ficciones en torno a las imágenes  como documento (La Casa Encendida, Madrid, 2003); Atelier europe: a small  post-fordian drama (Kunstverein, Munich, 2004); Col.lecció MACBA (Macba, Barcelona, 2004); La costilla maldita (CAAM, Las Palmas, 2005); Cárcel de amor. relatos culturales sobre la violencia de género (MNCA Reina Sofia, Madrid, 2005); Processos oberts/2 (queda la marca ) (Sala Moncunill, Terrassa, Barcelona, 2005); Fugas subversivas: reflexiones híbridas sobre la(s) identidad(es) (Sala La Nau, Valencia, 2005); Identidades críticas, (Fundación Rafael Botí, Córdoba – Patio Herreriano, Valladolid, 2005-2006); Crossing Europe Festival (OK.Centrum, Linz, 2006); VAD 06 Festival Internacional de Vídeo y Artes Digitales (Girona, 2006); 3º Biennal Internacional de Vídeo VIDEO ZONE.3 (Center of Contemporary Art of Tel Aviv, 2006); Face to face/cara a cara (Centro Cultural de España, Miami, 2008); Información contra información (CGAC, Santiago de Compostela, 2008); Migrant  memories. precarious lives: rethinking transculturation (The King Juan Carlos I of Spain Center- New York University, New York City, 2008); 3rd International Labor Film Film and Video Festival (Istanbuland, Ankara, 2008) ; CROSSTALK Video Art Festival (Gödör Park, Budapest, 2008); Working Documents (Palau de La Virreina Centre de La Imatge, Barcelona, 2008); A sombra da historia. os contextos que veñen (CGAC, Santiago de Compostela, 2008); New York Independent Film & Video Festival (NYC, 2009); Documenta Madrid (Madrid, 2009); 17º Mostra Internacional de Films de Dones (Filmoteca de la Generalitat, Barcelona, 2009); Visto y No Visto (MNCA Reina Sofía, Madrid, 2009); 11º Istanbul Biennal (Istanbul, 2009);  Rencontres Internationales (Paris/Berlin/Madrid, 2009-2010); Monument to transformation (Centro Cultural Montehermoso, Vitoria, 2010); Educando el saber (MUSAC, León, 2010); MANIFESTA 8   (Murcia/ Cartagena, 2010); Images at work (Index Foundation y Rumänska kulturinstitutet, Estocolmo, 2010); Ejercicios de memoria (Centre d´Art La Panera, LLeida, 2011); Temor y deseo de ser devorado (Bòlit Centre d´Art, Girona, 2011); Decolonial Aesthetics (Fredric Jameson & Nasher Museum of Art, Duke University, Durham);  19º Mostra Internacional de Films de Dones (Filmoteca de la Generalitat, Barcelona, 2011); VideoStorias (ARTIUM, Vitoria, 2011); ¡Es la economía, estúpido! (Espacio Trapezio, Madrid, 2011); Rencontres Internationales (Paris/Berlin/Madrid, 2011-2012); 53º Festival Internacional de Cine Documental y Cortometraje de Bilbao (Bilbao, 2011); 2º Festival de la Revolution (Regueb, Tunisie,  23-24-25 mars 2012); Genealogías feministas en el arte español 1960- 2010 (MUSAC, León, 2012); FIDMarseille #23 (Festival International de Cinéma)(Marseille, 4-9 Julio 2012; Economy (exhibition & film program) (Stills, Edinburgh and CCA, Glasgow); PAFID 2013 Patagonia Festival Internacional de Documental Experimental (El Bolsón y el Hoyo, 28 / 02 al 3/03 de 2013); MÁRGENES. II FESTIVAL DE CINE ESPAÑOL AL MARGEN (Cineteca Matadero, Madrid, 7 al 16 de marzo de 2013);  ARRANJOS EXPERIMENTAIS///Audiovisual de Latinoamérica y España (CINUSP, 18-22 de Junio de 2013, Sao Paulo, Brasil. Entre les exposicions individuals, consten:  (amb Ursula Biemann) Total Work (Sala Montcada, Barcelona) (2003); Os traballos e os días (Galería Ad Hoc, Vigo) (2006); La escena del crimen (Sala A. Palacios, Círculo de Bellas Artes, Madrid) (2008); WORK & WORDS (1997- 2008) (Museo Carrillo Gil, México D.F.) (2009); Plan Rosebud: producing bodies, building memories (C. C. Puertas de Castilla, Murcia) (2010). Entre les seves últimes publicacions, destaquen: Ana Mendieta, Hondarribia  (Gipúzkoa), 2002; “Mamá, quiero ser artista!. Apuntes sobre la  situación de algunas trabajadoras  en el sector de la producción de  imágenes, aquí y ahora” en el libro Precarias a la Deriva (Eds): A la deriva por los circuitos de la precariedad femenina, Madrid , 2004; “La máquina retórica. Construcciones de  género, asimilaciones y resistencias en la cinematografía española y argentina de los años 40 y 50” en el libro Aznar, S. / Wechsler,  D. (Eds.): La memoria compartida. Buenos Aires, 2005; Uqui Permui / María Ruido (Eds.): Corpos de producción: miradas críticas e relatos feministas en torno aos suxeitos sexuados nos espacios públicos, Santiago de Compostela, 2005; “Just do it! Cuerpos e imágenes de mujeres en la nueva división del trabajo” en Sánchez Leyva, Mª José / Reigada Olaizola, Alicia (coordinadoras): Crítica feminista y comunicación. Sevilla, 2007 y  María Ruido (ed.): Plan rosebud: sobre  imáges, lugares y políticas de memoria, Santiago de Compostela, 2008.
(Font: Works and Words


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Etiquetas