martes, 8 de abril de 2014

"PIONERES DEL CINEMA: ENFRONTAR-SE AL RISC" (cicle de Filmoteca al Cinema Truffaut, del 28 d'abril a l'1 de juny) Passes: 20h (amb presentació) i 22:30h


Arrel del projecte “La dimensió poc coneguda: Pioneres del Cinema” (www.pioneresdelcinema.cat), el Cinema Truffaut ha volgut col·laborar organitzant un cicle de Filmoteca dedicat al cinema realitzat o escrit per dones. La dimensió poc coneguda: pioneres del cinema és un projecte d’investigació audiovisual, educatiu i divulgatiu, que ens apropa al treball que les dones han desenvolupat en l’àmbit cinematogràfic i que es desglossa en: una exposición al Museu del Cinema que es pot veure fins l’1 de juny (on hi ha 4 vídeo-assaigs dedicats a cineastes, muntadores, guionistas i actrius, a més a més de quatre retrats de l’artista Btoy) i un espai virtual online que funciona com a arxiu audiovisual obert i en procés i com a lloc de referències bibliogràfiques sobre el tema. A l’hora de plantejar un cicle dedicat a les “pioneres”, al principi vam voler fer un cicle que inclogués obres de cineastes com Chantal Akerman, Vera Chytilová, Marguerite Duras, Agnes Varda, Claire Denis, Sally Potter, Catherine Breillat o Milagros Mümerthaler, però la dificultat amb què es va trobar el Truffaut a l’hora d’aconseguir les còpies (moltes d’elles no tenen distribució a Espanya) va fer que canviéssim la programació, convertint la limitació en una virtut. Per què mirar fora quan aquí tenim professionals del cinema excel·lents? Vam pensar que era millor acostar-nos a obres properes en l’espai i el temps que havien estat poc visibles en el circuït de sales, obres arriscades tant pel tema com per la manera de formular i posar en imatges les històries, un risc necessari en una època on només arrisquen els ciutadans.

Diario Argentino

A Diario Argentino (2007) de Lupe Pérez García, allò personal i allò polític es toquen indestriablement. Lupe Pérez aprofita la seva dislèxia que li fa confondre esquerra i dreta per fer una mirada íntima i històrica a la seva Argentina natal, on alguns dels protagonistes directes acaben sent, des de l’humor més negre, la seva pròpia mare, Mario “l’últim marxista” o els fantasmes, entre ells, Perón. El projecte, va ser  apadrinat per Joaquim Jordà i pel Màster de Documental Creatiu de la Universitat Pompeu Fabra. Dime quién era Sanchicorrota (2013) és un documental dirigit per Jorge Tur i co-escrit i editat per Virginia Garcia del Pino, realitzadora i muntadora que actualment està fent un documental sobre Basilio Martín Patino. El documental aborda la llegenda de Sanchicorrota, un bandoler del segle XV que robava als rics per donar-ho als pobres, una espècie de Robin Hood del desert de les Bardenas. Amb l’humor àcid propi de l’obra de Virginia Garcia del Pino, amb l’humor absurd propi de Jorge Tur i el “mestratge” documental dels dos, l’obra documenta, en primera persona, el propi procés de creació de mites i llegendes, va a les arrels ficcionals de la cultura popular, per acabar fent un relat sobre la Guerra Civil espanyola; però com les runes de la tradició van anar a topar amb les runes de la guerra només es pot entendre mirant el documental, perquè Jorge Tur, a diferència de la majoria de cineastes, com deia l’Isaki Lacuesta, “troba coses”[1]. I parlant d’Isaki Lacuesta, la següent pel·lícula programada és Los Pasos Dobles (2011), dirigida per ell i amb guió del director i d’Isa Campo, que és productora, guionista, script i directora de vàries produccions, ja siguin llargmetratges, curtmetratges o fins i tot instal·lacions audiovisuals. Los Pasos Dobles, guanyadora de la Conxa de Oro al Festival de Sant Sebastià, és una pel·lícula que trenca amb el propi gènere de la ficció (és alhora un western, un musical amb més dansa que música, una docu-ficció, una pel·lícula d’aventures) i que en el seu moment va resultar una alenada d’aire pur pels amants del cinema. Los Pasos Dobles és, d’una banda, una espècie d’heterobiografia del pintor, escriptor i bandoler François Augiéras (que, com ja va fer Rimbaud, s’anirà a viatjar per Grècia i Àfrica a l’aventura) i, alhora, és un ordit de històries en fuga protagonitzades per dogons anònims, una comunitat de negres albins, militars, farsants, pintors (també farsants), bandolers, concubines, pobles fidels als vells rituals, cabres i fantasmes... Indirectament és un fascinant homenatge a Italo Calvino, Les mil i una nits, Stevenson, Orson Welles, Jean Rouch o Monty Python en un exercici molt lliure d’amor al cinema des del cinema.

Los pasos dobles

 La Lapidation de Saint Étienne (2013) és una pel·lícula de ficció dirigida per Pere Vilà i amb guió de Laura Merino. Està produïda conjuntament per la marsellesa Âge d'Or, Eddie Saeta de Lluís Miñarro i la gironina DDM, que endinsa l'espectador en la quotidianitat d'Étienne, interpretat per Lou Castel, un home vell que viu sol i atrapat en el record de dues absències, la de dona i filla. Aquesta memòria es materialitza físicament en les radiografies que vesteixen les finestres de la casa. L'escenografia reflecteix el síndrome de Diògenes que pateix Étienne, i la direcció de fotografia recrea i captura una atmosfera tenyida de nostàlgia. L'aïllament i la incomprensió del personatge es veuen intensificats pel rebuig dels seus veïns i per la pressió rebuda perquè abandoni l'immoble; en definitiva, La Lapidation de Saint Étienne és la tragèdia d'un home que viu d'esquenes a la societat, i envoltat d'objectes i records. Volar (2012) és un documental dirigit i escrit per Carla Subirana i amb la complicitat del Màster de Creació de la UPF. Subirana, inquieta per la fascinació que va veure de seguida en el seu fill per la guerra (quelcom generalitzat entre els nens), va voler estudiar-ho de més a prop i va aconseguir, per primera vegada en la història, posar una càmara a dins d’una Acadèmia Militar Espanyola. Subirana, sense recórrer a les entrevistes, segueix de prop la instrucció dels cadets que es preparen per a volar. La sensació de l’espectador és d’assistir a un punt de vista privilegiat que cap pel·lícula d’acció, cap “Chaqueta Metálica”, ni tansol cap “Delgada Línea Roja” ens hauran ensenyat: el punt de vista objectiu (lluny de tot sentimentalisme) d’aquella persona que renuncia a tot per entrar a l’exèrcit on allò personal acaba desapareixen en pro de l’eficàcia del cos militar. L’espectador amatent podrà constatar l’espinós retrat d’un model de cos social decimonònic, correccional, per unes guerres (al documental són Afganistan o Líbia) que ja no haurien de tenir lloc. Finalment, es podrà veure Mercado de futuros (2011) de Mercedes Álvarez, cineasta multi-premiada amb la seva opera prima, El cielo Gira (2004). El documental obre la pregunta si serà necessària la memòria en un futur proper o, com diu la pròpia directora: “El desallotjament d’una casa, que es buida de tota la seva memòria, uns agents de bolsa, un congrés sobre lideratge empresarial, un venedor del rastre que es resisteix a vendre, la ciutat sencera com a espai virtual d’una fira immobilària. La càmera s’acosta a aquests espais i personatges mentre intenta dibuixar alguns trets del nou aspecte del món”.

Volar


Marta Sureda i Ingrid Guardiola
co-autores de www.pioneresdelcinema.cat
membres del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona-Cinema Truffaut


CALENDARI:
Passes: 20h (amb presentació) i 22:30h

1) DILLUNS 28 d’ABRIL
Dime quién era Sanchicorrota (2013), Jorge Tur, co-guionista i muntadora: Virginia García del Pino
Amb la presència de:
Convidats: Jorge Tur i Virginia Garcia del Pino
Presenten: Marta Sureda (presentació del cicle) i Isaki Lacuesta

2) DILLUNS 5 de MAIG
Los Pasos Dobles (2011), Isaki Lacuesta, co-guionista: Isa Campo
Convidat i presentació: Isaki Lacuesta

3) DILLUNS 12 de MAIG
Diario Argentino (2007), Lupe Pérez García
Convidada: Lupe Pérez García
Presenta: Marta Sureda

4) DILLUNS 19 de MAIG
La lapidació de Saint Étienne (2012), Pere Vilà, guionista: Laura Merino
Convidats: Laura Merino, Pere Vilà
presenta: Marta Sureda

5)  26 de MAIG
Volar (2012), Carla Subirana
Convidada: Carla Subirana
Presenta: Àngel Quintana

6) 1 de JUNY
Mercado de futuros (2011), Mercedes Álvarez
Convidada: Mercedes Álvarez 
Presenta: Imma Merino


Dime quién era Sanchicorrota

La Lapidació de Saint Étienne

Mercado de Futuros






[1] “Jorge Tur es un cineasta que encuentra cosas”. Ésta es la primera frase que, durante el visionado de Si yo fuera tú, me gustarían los Cicatriz (2010), incluso antes de terminar de verla, pensé que diría o escribiría algún día”, Isaki Lacuesta al seu bloc “La crítica espectacular”

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Etiquetas